La Rosada, protagonista de Carreteres secundàries: una altra manera d’entendre la vellesa

Què passa quan deixem d’entendre la vellesa només des de la dependència i comencem a mirar-la com una etapa de vida que encara pot estar plena de decisions, vincles, autonomia i comunitat?

Aquesta és, en bona part, la pregunta que travessa el reportatge que el programa Carreteres secundàries ha dedicat a La Rosada.

La sèrie, coproduïda per Canal TE i La Xarxa, recorre diferents projectes que proposen models alternatius de vida i habitatge. En aquest recorregut, l’equip del programa va arribar fins a Prats de Lluçanès per conèixer de prop La Rosada i acostar-se a una proposta que planteja una manera diferent de viure i d’envellir: mantenint la capacitat de decidir, compartint vida amb altres persones i comptant amb l’acompanyament professional de les cures quan és necessari.

Un dia a La Rosada, vist des de dins

Durant tota una jornada, les càmeres de Carreteres secundàries van entrar en el nostre dia a dia.

Més que explicar el projecte des de fora, el reportatge observa la vida que hi passa: els espais compartits, les converses, els àpats, les relacions, els moments quotidians i també les reflexions que apareixen quan ens preguntem com volem viure aquesta etapa de la vida.

I ho fa, sobretot, a través de les veus de les persones.

Al reportatge hi participen diverses convivents de La Rosada —Cristina, Mercè, Miquel i Pilar—, que expliquen des de la pròpia experiència què significa haver escollit aquesta manera de viure.

Les seves veus permeten anar més enllà dels conceptes i posar rostre a preguntes molt concretes: què vol dir sentir-se a casa? Quina importància té tenir persones a prop sense perdre la pròpia intimitat? Com canvia la manera d’afrontar la vellesa quan sabem que podrem rebre suport sense haver de deixar de ser protagonistes de la nostra vida?

Quan la vellesa deixa de ser només una qüestió de cures

Un dels motius pels quals creiem que Carreteres secundàries ha volgut acostar-se a La Rosada és que el projecte qüestiona una associació que encara tenim molt interioritzada: la idea que parlar de vellesa és, gairebé inevitablement, parlar de pèrdua d’autonomia.

A La Rosada partim d’una mirada diferent.

La necessitat de suport pot aparèixer, és clar. Però això no hauria de significar deixar de decidir, deixar de tenir una vida pròpia o deixar de formar part activa de la comunitat.

El projecte treballa perquè cada persona pugui ser sostinguda i acompanyada en allò que necessita des de la llibertat, l’autonomia i el sentiment de competència. L’acompanyament professional s’adapta a cada persona i busca potenciar la seva autonomia personal.

Per això, una de les preguntes que plana sobre tot el reportatge és especialment important:

Com volem ser cuidades sense deixar de decidir com volem viure?

Les veus que van imaginar La Rosada

El reportatge també recull la veu de l’Alidé, l’Ariadna i la Mireia, tres de les persones fundadores de La Rosada i membres del seu equip motor.

A través d’elles apareix l’altra cara de la història: no només què significa viure avui a La Rosada, sinó per què va ser necessari imaginar un projecte així.

L’equip motor està format per professionals vinculades des de fa anys al món de les cures, la salut i l’acompanyament, amb la voluntat explícita de posar les persones al centre.

Les seves intervencions al reportatge ajuden a entendre que La Rosada no neix simplement com una alternativa residencial.

Neix també d’un qüestionament profund sobre com cuidem.

Sobre si és possible professionalitzar i dignificar les cures sense institucionalitzar la vida.

Sobre com podem acompanyar una persona quan necessita més suport sense substituir-la en les seves decisions.

I sobre la necessitat de crear, també al món rural, estructures que permetin envellir mantenint els vincles, l’arrelament i la participació en la comunitat. La Rosada ha situat precisament aquesta relació entre cures, envelliment i sosteniment de la vida comunitària al centre del seu treball al territori.

Una manera diferent d’envellir?

La pregunta no té una resposta única.

I potser aquesta és una de les coses més valuoses del reportatge.

La Rosada no pretén presentar-se com la manera d’envellir, sinó com una de les maneres que podem començar a imaginar quan ens atrevim a revisar els models que hem heretat.

Viure en comunitat sense renunciar a la intimitat.

Necessitar ajuda sense perdre autonomia.

Rebre cures professionals sense deixar de sentir que aquell lloc és casa teva.

Continuar prenent decisions.

Continuar tenint projectes.

Continuar formant part del poble i del món que ens envolta.

La mateixa estructura de La Rosada combina habitatges i habitacions privades amb espais comuns, serveis de suport individualitzats i espais oberts al conjunt del poble.

I és precisament aquesta vida quotidiana la que Carreteres secundàries ha volgut posar davant de la càmera.

Una oportunitat per continuar parlant de com volem envellir

Que un programa dedicat a descobrir models alternatius de vida hagi decidit dedicar un capítol a La Rosada ens fa especial il·lusió.

No només perquè ens permet donar a conèixer el projecte, sinó perquè contribueix a fer més gran una conversa que considerem imprescindible.

La vellesa no comença el dia que necessitem ajuda.

I pensar com volem envellir tampoc hauria de començar aquell dia.

Parlar-ne abans ens permet imaginar, decidir i construir alternatives.

A La Rosada fa temps que intentem aportar una resposta possible a aquesta pregunta. Ara, gràcies a Carreteres secundàries, podem obrir una mica més les portes i deixar que siguin la Cristina, la Mercè, en Miquel, la Pilar, l’Alidé, l’Ariadna i la Mireia qui ens ho expliquin des de dins.

Us convidem a mirar el reportatge i a continuar fent-nos la pregunta:

I vosaltres, com voldríeu envellir?

▶ Mira el reportatge de Carreteres secundàries dedicat a La Rosada a La Xarxa+