Aquest setembre hem posat en marxa a La Rosada un nou cicle que ens fa especial il·lusió: els Dijous de Cultura i Gastronomia. Una cita setmanal que neix amb la voluntat d’obrir la casa, generar trobada i compartir coneixement, experiències, cultura i vida al voltant d’una taula.

A La Rosada entenem les cures en un sentit ampli. Cuidar és acompanyar quan ho necessitem, però també és poder continuar decidint sobre la pròpia vida, mantenir interessos, aprendre, crear, conversar, relacionar-nos i formar part activa de la comunitat. És una mirada que forma part de l’essència del projecte des dels seus inicis: una manera de viure i envellir que posa al centre l’autonomia, els vincles i la participació.

D’aquí neixen els Dijous de Cultura i Gastronomia, un programa que combina cinema, música, conversa, tallers, salut, creativitat i gastronomia. La proposta s’organitza al voltant de cinc verbs que ens representen molt bé: pensar, sentir, fer, ser i compartir.

Una programació feta amb les persones que viuen a La Rosada

Una de les coses que més valor donem a aquest cicle és com s’ha construït. Les activitats no estan pensades simplement per a les persones que conviuen a La Rosada, sinó amb elles.

Una part important de les propostes parteixen directament dels seus interessos, coneixements, oficis, inquietuds i trajectòries de vida. Algunes sessions són, de fet, liderades per persones convivents de la casa, i totes les activitats es treballen i es coorganitzen comptant amb la seva participació.

Això pot semblar un petit matís, però per nosaltres és fonamental. Viure a La Rosada no significa arribar a un lloc on algú decideix què has de fer cada tarda. Significa continuar tenint coses a aportar, poder proposar, organitzar, ensenyar als altres, convidar persones, recuperar aficions o descobrir-ne de noves.

És també una manera de reconèixer que cada persona arriba a La Rosada amb una vida sencera al darrere: coneixements, professions, habilitats, passions, memòria i experiències que poden continuar formant part de la vida col·lectiva.

Aquesta concepció connecta amb la manera com La Rosada ha anat explicant públicament el seu model: fer-se gran no hauria de significar deixar de prendre decisions ni perdre el lloc propi dins la comunitat, sinó continuar vivint una etapa plena de vincles, autonomia i capacitat d’acció.

Què ha passat fins ara?

Durant aquest setembre ja hem començat a donar forma al cicle.

El primer dijous, 3 de setembre, vam inaugurar-lo amb un cinefòrum al voltant d’Amarcord, de Federico Fellini. El cinema és una de les portes que hem escollit per pensar: veure una pel·lícula junts, però sobretot deixar que després apareguin records, opinions, interpretacions i converses.

El 10 de setembre vam passar del cinema a la música amb “Cançons que ens han fet”, una sessió de karaoke construïda a partir d’aquelles cançons que ens han acompanyat en diferents moments de la vida. Una proposta situada en el sentir, perquè una cançó és moltes vegades molt més que una cançó: és una època, una persona, una festa, un viatge o un record.

El 17 de setembre vam dedicar la trobada al ser, amb un espai de reflexió sobre la vida i la mort. Poder parlar de les grans qüestions de la vida amb naturalitat també forma part de cuidar-nos. La Rosada ja ha impulsat anteriorment espais públics de conversa sobre l’envelliment, les decisions i el final de vida, precisament amb la voluntat de treure aquests temes del silenci i abordar-los des de l’autonomia i la comunitat.

I aquest 24 de setembre hem dedicat el dijous al fer, amb una tertúlia sobre el ganxet conduïda per la Mercè, de La Rosada. Una bona mostra del que volem que sigui aquest cicle: recuperar coneixements que ja existeixen dins la casa, posar-los en valor i convertir-los en una excusa per trobar-nos i compartir.

Més enllà del contingut concret de cada activitat, aquestes primeres setmanes ens estan confirmant una idea que era a l’origen del projecte: la cultura pot ser també una forma de cura i una eina per crear comunitat.

Quan La Rosada va obrir les portes, ja plantejava que els dijous fossin un espai de cultura i gastronomia obert al territori, amb la voluntat d’enfortir el vincle entre salut, cultura i relacions socials. És una línia que ara reprenem i fem créixer amb aquesta nova programació.

I d’aquí a Nadal, què farem?

El cicle continuarà cada dijous fins al desembre amb propostes molt diverses.

A l’octubre, començarem amb un nou cinefòrum, aquesta vegada amb El gran dictador. Parlarem de l’aigua que som, aprendrem nocions bàsiques de primers auxilis amb la Cristina de La Rosada, escoltarem un concert de violoncel amb Pol Mendoza i acabarem el mes amb una jornada de Ganxet en Família.

El novembre tornarà a haver-hi cinema, encara amb la pel·lícula per confirmar; ens acostarem a la natura amb “Mirem i tastem la natura”, amb fotografies d’Anna Coderech i un tast de receptes elaborades amb plantes medicinals; aprendrem costura bàsica amb en Miquel de La Rosada, i el dia 26 la Guiomar Burgos ens farà una introducció al focusing.

I al desembre, després d’un darrer cinefòrum, ens mourem amb “Dansa el teu cos”, una proposta de la Victòria de La Rosada; farem un taller de símbols de Nadal amb aquarel·la, i tancarem el cicle el 24 de desembre amb una cantada de Nadales.

Cinema, música, cos, manualitats, natura, conversa, salut i coneixement popular conviuen en una mateixa programació perquè també conviuen en la vida.

Obrir la casa al poble

Els Dijous de Cultura i Gastronomia tenen també un segon gran objectiu: fer de La Rosada un espai realment obert al poble i al territori.

Des de l’inici, el projecte s’ha plantejat no com una illa dedicada exclusivament a les persones que hi viuen, sinó com un espai on puguin passar coses i generar-se relacions amb l’entorn. La programació cultural, els espais de salut i les activitats obertes a la comunitat formen part d’aquesta voluntat.

Ens interessa especialment que es produeixin trobades entre persones de diferents edats i procedències. Que una persona vingui a veure una pel·lícula i acabi mantenint una conversa amb algú que viu a La Rosada. Que algú vingui a aprendre ganxet i descobreixi una història. Que una activitat de primers auxilis, un concert o un taller de costura siguin l’excusa per conèixer-nos.

Perquè una comunitat no es construeix només amb serveis. Es construeix amb relacions, confiança, reciprocitat i espais on coincidir.

Aquesta vocació comunitària encaixa amb una línia de treball que La Rosada ha anat reforçant durant els darrers anys: generar xarxa al territori, obrir espais de reflexió i demostrar que les cures no poden recaure únicament en respostes individuals, sinó que necessiten comunitats, entitats, professionals i administracions capaces de relacionar-se i cooperar.

Cuidar de tot el que som

Al cartell d’aquest trimestre hi ha una frase que resumeix molt bé l’esperit de la proposta: “Cuidar de tot el que som.”

Som cos, però també memòria. Som necessitats, però també capacitats. Som persones que necessitem ajuda en alguns moments i persones que podem ajudar en molts altres. Som allò que sabem fer, allò que ens emociona, les preguntes que ens fem, les històries que expliquem i les coses que encara tenim ganes d’aprendre.

Els Dijous de Cultura i Gastronomia volen ser precisament això: un espai setmanal per continuar pensant, sentint, fent, sent i compartint.

I, sobretot, per fer-ho plegades.