La salut mental es construeix en comunitat

Al Safareig de Prats de Lluçanès, les veus dels i les joves ens van recordar la importància d’escoltar, compartir i crear espais on totes les emocions tinguin lloc.

Parlar del que sentim és una manera de cuidar-nos. Però també ho és escoltar, acompanyar i fer sentir a l’altra persona que no està sola.

Vivim en una societat on sovint ens costa mostrar-nos vulnerables. On sembla que haguem d’estar bé, tenir respostes per a tot i continuar endavant, fins i tot quan alguna cosa dins nostre ens pesa. Però què passa amb tot allò que no diem? Amb les pors, les inseguretats, la vergonya o la solitud que de vegades vivim en silenci?

En el marc de «Converses de Safareig», al Safareig de Prats de Lluçanès, vam tenir l’oportunitat de compartir un espai d’escolta i reflexió al voltant de la salut mental i les vivències dels i les joves.

A través d’una petita performance, les persones joves van posar veu a experiències profundes que sovint queden amagades. Ens van parlar dels vincles, de la necessitat de pertànyer, de la vergonya, de la solitud i de l’aïllament que poden arribar a sentir. Però també ens van parlar d’esperança, dels seus desitjos, dels seus somnis i de com voldrien viure.

Va ser un espai per escoltar sense jutjar. Per reconèixer emocions que, malgrat les diferències d’edat, ens travessen a totes.

Escoltar els joves és també escoltar-nos a nosaltres mateixes

Des de La Rosada hi vam participar amb algunes de les veïnes de la casa. I el que vam viure va anar molt més enllà d’una activitat compartida.

Les paraules dels i les joves ens van transportar a la nostra pròpia adolescència. A aquella etapa de descobertes, d’incerteses, de primeres experiències, de dolors que semblaven immensos i d’alegries que encara avui recordem.

Perquè, encara que els temps canviïn, hi ha emocions que ens connecten. La necessitat de sentir-nos estimades, acceptades, escoltades i reconegudes no té edat.

Aquesta trobada ens va recordar que totes les generacions tenim alguna cosa a explicar i alguna cosa a aprendre les unes de les altres. Que les persones grans no només tenen experiència per compartir, sinó també records, emocions i vivències que poden ressonar amb les de les persones més joves.

I que els joves necessiten espais on expressar-se sense haver de justificar constantment allò que senten.

La salut mental no és només una qüestió individual

Quan parlem de salut mental, sovint pensem en el benestar emocional de cada persona. Però des de La Rosada creiem que no podem separar aquest benestar de l’entorn on vivim, dels vincles que construïm i de les oportunitats que tenim per sentir-nos part d’una comunitat.

La salut mental també té a veure amb sentir que tenim un lloc, que la nostra veu importa i que hi ha algú disposat a escoltar-nos.

La solitud, la manca de relacions significatives o la sensació de no encaixar poden aparèixer en qualsevol moment de la vida. A l’adolescència, a l’edat adulta i també durant la vellesa.

Per això, cuidar la salut mental implica també construir pobles més acollidors, generar espais de trobada i afavorir relacions basades en el respecte, l’empatia i el reconeixement mutu.

Això no substitueix l’acompanyament professional quan és necessari, però sí que ens recorda que el benestar emocional també es nodreix de les petites coses quotidianes: una conversa, una mirada, una estona compartida o la tranquil·litat de saber que podem comptar amb algú.

Una comunitat que cuida és una comunitat que escolta

A La Rosada entenem les cures com una manera de viure i de relacionar-nos. El nostre projecte neix amb la voluntat de posar les persones al centre, respectar les seves decisions i crear un entorn on tothom pugui continuar creixent, participant i sentint-se part activa de la vida col·lectiva.

Per això creiem tant en els espais intergeneracionals i en les activitats que ens connecten amb el poble.

Quan persones de diferents edats es troben des de l’escolta i el respecte, es poden trencar prejudicis, compartir experiències i descobrir que tenim moltes més coses en comú de les que imaginem.

L’experiència viscuda al Safareig ens reafirma en aquesta manera d’entendre les cures. No es tracta sempre de trobar les paraules adequades ni de donar consells. De vegades, el més valuós que podem oferir és la nostra presència, sense presses ni judicis.

Escoltar també és cuidar. Donar espai també és cuidar. I reconèixer la vulnerabilitat de les altres persones, i la nostra pròpia, ens fa més humanes.

Continuem teixint vincles, continuem fent comunitat

Ens emportem d’aquesta trobada les paraules dels i les joves, les emocions compartides i el record d’haver-nos sentit connectades més enllà de les nostres edats.

I també una convicció que forma part de l’essència de La Rosada: que el benestar no es construeix en solitari.

Necessitem comunitats on puguem parlar del que ens passa, on les diferències no ens separin i on totes les veus, especialment aquelles que massa sovint queden silenciades, trobin el seu espai.

Gràcies a les persones joves que van compartir les seves vivències amb tanta sensibilitat i a totes les persones que van fer possible aquesta trobada.

Perquè cuidar la salut mental també és això: fer lloc a les emocions, reconèixer-nos en les altres i recordar que, al llarg de tota la vida, necessitem sentir-nos escoltades, estimades i acompanyades.

Des de La Rosada continuarem apostant per espais que ens apropin, ens facin reflexionar i ens ajudin a construir una comunitat on cuidar i ser cuidades sigui una responsabilitat compartida.