L’any 2025 ha estat un any important per a La Rosada de Cal Janet. Gràcies al suport de la Fundació ”la Caixa”, en el marc de la convocatòria Acció Social en l’Àmbit Rural: abordar el repte demogràfic per frenar el despoblament, hem pogut desplegar accions de sensibilització, treball comunitari, suport a professionals de les cures i generació de xarxa al territori.

Per a nosaltres, aquesta subvenció no ha estat només un suport econòmic. Ha estat també un reconeixement a una intuïció profunda que fa temps que compartim amb moltes persones i entitats del país: el futur del món rural no es juga només en l’habitatge, la mobilitat o l’economia productiva; també es juga en la manera com cuidem, com envellim, com acompanyem la vulnerabilitat i com sostenim la vida en comunitat.

Un projecte alineat amb un repte de país

La convocatòria rural de la Fundació ”la Caixa” parteix d’una idea molt clara: el despoblament no és només una qüestió demogràfica. Té conseqüències econòmiques, socials i funcionals, i afecta especialment els col·lectius més vulnerables. Per això es prioritzen iniciatives locals capaces de reforçar els ecosistemes socials del medi rural, generar cooperació entre agents, empoderar joves i dones, potenciar el valor dels recursos del territori i incorporar la inclusió digital com a mirada transversal.

Aquest enfocament encaixa plenament amb la raó de ser de La Rosada. Des del nostre projecte treballem per donar resposta a una realitat que coneixem de prop: l’envelliment progressiu de la població, la manca de serveis de proximitat, la sobrecàrrega de les famílies cuidadores, la precarització del sector de les cures i la necessitat urgent de construir alternatives comunitàries i dignes perquè les persones puguin continuar vivint al seu entorn. El projecte presentat a la convocatòria ho formulava de manera clara: professionalitzar les cures, millorar la qualitat dels serveis de suport, generar ocupació, reforçar la cohesió comunitària i contribuir a fixar població al territori.

No parlem, doncs, d’una intervenció puntual. Parlem d’un model territorial de cures que vol actuar sobre diverses dimensions alhora: la qualitat de vida de les persones grans i en situació de dependència, el benestar de qui cuida, el reconeixement professional del sector, la creació de xarxes locals i la revitalització social i econòmica de la Catalunya Central.

Les cures com a infraestructura social del món rural

Sovint es parla de les cures com si fossin una qüestió privada, domèstica o secundària. Nosaltres pensem exactament el contrari. Les cures són una infraestructura bàsica de qualsevol societat decent. I en l’àmbit rural encara més.

Quan no hi ha serveis de proximitat, quan les alternatives residencials queden lluny, quan les famílies han d’assumir soles situacions complexes, quan les professionals treballen en condicions precàries o sense espais de suport, el que es debilita no és només l’atenció a les persones: es debilita la capacitat d’un territori de sostenir la vida. La convocatòria de la Fundació ”la Caixa” identifica precisament aquest repte i subratlla la necessitat de promoure inserció sociolaboral, participació comunitària, sentiment de pertinença, accés als serveis bàsics i comunitats resilients capaces d’atraure i fixar població.

Des d’aquesta mirada, La Rosada treballa per convertir les cures en un àmbit professionalitzat, reconegut, arrelat i transformador. Un àmbit que millora la vida de les persones ateses, però també la de les famílies, les professionals i el territori en conjunt.

Què hem fet durant el 2025

Durant el 2025 hem desenvolupat diverses accions que, més enllà del seu format concret, comparteixen una mateixa direcció: obrir espais de reflexió, donar a conèixer alternatives, teixir aliances i generar comunitat al voltant de l’envelliment, les cures i la vida compartida.

Participar en la conversa pública sobre com volem envellir

El 28 de març vam participar en la xerrada-taller «Has pensat com vols envellir?», organitzada per la Cooperativa +65 a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic. Tot i no ser-ne l’entitat organitzadora, hi vam poder presentar breument el projecte i compartir el nostre enfocament comunitari. Aquesta participació ens va permetre sumar-nos al debat sobre l’envelliment, reforçar el treball en xarxa i situar La Rosada com un agent actiu en els espais de reflexió sobre vellesa i cures comunitàries.

Aquests espais tenen un valor sovint invisible però fonamental: permeten desplaçar el relat dominant sobre la vellesa. En lloc d’entendre-la exclusivament des de la dependència o des de la institucionalització, la situen en relació amb els drets, l’autonomia, el bon tracte, la comunitat i la possibilitat de decidir com volem viure aquesta etapa de la vida.

Generar debat i interès real al territori

El 7 d’abril vam dur a terme la xerrada «Com vull envellir? Reflexions sobre el bon tracte» a la Biblioteca Joan Triadú de Vic. Hi van participar 47 persones i l’activitat va generar 5 visites al projecte i 7 demandes d’informació. Les persones assistents van valorar molt positivament l’espai i van destacar la necessitat de repensar les cures i generar alternatives al model actual.

Aquestes dades, aparentment modestes, són en realitat molt significatives. Mostren que hi ha una demanda latent de conversa, orientació i alternatives. Mostren també que quan s’obre un espai rigorós i proper per parlar de bon tracte, dignitat i formes comunitàries d’acompanyament, les persones no només escolten: pregunten, s’interessen, visiten, contrasten i es vinculen.

El 30 d’abril, a Santa Creu de Jotglar, vam coorganitzar amb Cuidem Lluçanès la xerrada «Com vull envellir?» centrada en decisions, cures i vida col·lectiva. Hi van assistir 13 persones i es van registrar 4 demandes d’informació sobre el projecte. Tot i ser una activitat de petit format, l’espai va afavorir un diàleg profund i de qualitat, reforçant l’interès per models comunitaris d’envelliment i consolidant la presència de La Rosada al territori.

En el món rural, la profunditat no sempre es mesura en grans xifres. Sovint es mesura en la qualitat de la conversa, en la confiança generada, en la proximitat entre persones i en la capacitat d’un espai per obrir nous imaginaris. I això és exactament el que va passar.

Fer visible el dret a envellir i morir a casa i en comunitat

Una de les accions més rellevants de l’any va ser la participació, el 15 de maig, en la xerrada «El dret a envellir i morir a casa i en comunitat», impulsada conjuntament amb Recer, Col·lectiu Capalafí, La Raval i La Rosada Espai de Vida. La sessió va posar sobre la taula una pregunta central: com podem garantir el dret de les persones a viure l’etapa final de la vida a casa, amb dignitat i dins d’una comunitat que sosté?

Aquest espai no només va generar debat. Va tenir un efecte directe i tangible: després de la xerrada es van fer 4 visites al projecte i una de les persones visitants es va incorporar a viure a La Rosada, formant part de les primeres convivents.

Aquest resultat és especialment valuós perquè mostra una cosa que sovint costa demostrar: la sensibilització també transforma realitats concretes. Quan una proposta està ben arrelada, ben explicada i respon a necessitats reals, els espais de reflexió poden convertir-se en portes d’entrada efectives a noves formes de viure i envellir en comunitat.

Enfortir aliances i ampliar la xarxa comarcal

El 28 de maig vam participar en la jornada «Com vull envellir? Creant el meu futur», a Berga, compartida amb Recer, +65, l’Associació pel Dret a Morir Dignament, Cal Blanxart i la Vocalia de Solidaritat de l’Associació de Veïns de Santa Eulàlia. La trobada va reunir entitats compromeses amb la transformació del model de cures i amb la defensa dels drets, l’autonomia i la vida comunitària.

La participació en aquesta jornada va ser important perquè va reforçar tres dimensions estratègiques del projecte: la visibilitat comarcal, el treball en xarxa i la connexió amb persones interessades en alternatives d’habitatge i acompanyament. A la convocatòria de la Fundació ”la Caixa”, aquesta articulació territorial i aquesta capacitat de generar sinergies entre agents públics, socials i comunitaris és un element central de valoració.

Cuidar també qui cuida

Al novembre vam dur a terme, a La Rosada, un cicle de tres sessions amb les treballadores de la Cooperativa Cuidem Lluçanès sota el títol «Cuidar a qui cuida». El punt de partida era senzill i radical alhora: per cuidar bé, també cal sentir-se cuidada. Durant aquestes sessions es van abordar el desgast emocional, les diferències culturals en les maneres d’entendre la cura, les situacions personals complexes de moltes cuidadores i la necessitat de disposar d’eines pràctiques i acompanyament adequat. La valoració va ser positiva i les sessions van reforçar una idea clau per a nosaltres: la qualitat de les cures comença per la dignitat i el suport a qui cuida.

Aquest eix connecta de ple amb l’esperit del projecte presentat: oferir espais de suport i assessorament a professionals i famílies cuidadores, reduir la sobrecàrrega, millorar competències i construir una cultura de l’acompanyament més humana, més conscient i més sostenible.

Què hem après

El 2025 ens ha confirmat algunes intuïcions de fons.

La primera és que hi ha una necessitat social real de parlar d’envelliment, cures, bon tracte, autonomia i vida col·lectiva. Quan obrim espais on aquestes qüestions es poden pensar amb rigor i proximitat, hi ha resposta.

La segona és que el treball comunitari genera impactes que van més enllà de l’activitat concreta. Genera confiança, xarxa, reconeixement, demandes d’informació, visites, aliances i, en alguns casos, processos de vinculació directa amb el projecte.

La tercera és que professionalitzar les cures al món rural no és només una qüestió sectorial. És una estratègia territorial. Significa crear ocupació, reconèixer sabers, sostenir famílies, retenir talent, oferir alternatives a persones grans i fer possible que la vida continuï al territori en condicions dignes. Aquest és també un dels punts forts del projecte presentat a la convocatòria, que planteja la professionalització del sector com a palanca de cohesió, qualitat de vida i fixació de població.

I la quarta és que les cures necessiten espais col·lectius, no només respostes individuals. Necessiten administracions implicades, entitats socials, cooperatives, professionals, famílies i comunitats capaces de coordinar-se. La convocatòria rural de la Fundació ”la Caixa” ho explicita: el treball en xarxa, la cooperació intersectorial i el suport de l’administració pública són condicions clau per generar impacte transformador i sostenibilitat a mitjà termini.

Mirant endavant

La Rosada de Cal Janet continua avançant amb la voluntat de ser molt més que un recurs puntual. Volem consolidar-nos com un espai de vida, de suport, de formació i d’articulació territorial al servei d’un canvi de paradigma en les cures.

Això vol dir seguir treballant per:

• dignificar i professionalitzar el sector;
• oferir eines i suport a professionals i famílies cuidadores;
• impulsar models comunitaris d’envelliment i convivència;
• enfortir les aliances al territori;
• i demostrar que una altra manera de cuidar i d’envellir al món rural no només és necessària, sinó també possible.

El projecte presentat a la Fundació ”la Caixa” parla de revitalització social i econòmica de la Catalunya Central, de fixar població, de generar ocupació, de construir xarxes i de posar la persona al centre. El 2025 ens ha permès començar a convertir aquest marc en experiència concreta. I aquest camí, lluny d’acabar-se, tot just continua.

Gràcies

Volem agrair el suport de la Fundació ”la Caixa”, així com la complicitat de totes les entitats, professionals, participants i persones que han compartit amb nosaltres espais de reflexió, aprenentatge i construcció col·lectiva durant aquest any.

Perquè quan parlem de cures, parlem de dignitat.
Quan parlem d’envellir, parlem de drets.I quan parlem de territori, parlem de la possibilitat real de continuar fent vida, comunitat i futur als pobles.